Entrada del blog de Xavier Tormo Montanyés
Nombre: Xavier Tormo Montanyés
Com molts de vosaltres escric molt.
Potser em podeu conéixer millor al meu blog: http://dpensamentparaulaescrit.blogspot.com/
13/1/2010 - Un xicotet retall de quelcom que estic escrivint (uns relats)
Us deixe unes lletres d'un fragment que potser formara aviat part d'un altre llibre.
"Va plorar, ajagut al llit de l'hospital, cada dia, l'absència de la seua Neus; va plorar el futur amb ella, imaginat i perdut per culpa d'un accident absurd, evitable i dissortat, o potser inevitable per allò del destí de cadascú. Ell se'n fotia del destí, a la merda el destí!, ell volia el futur robat, ell volia matar l'altre conductor, robar-li el que a ell li havia pres. On eren les il·lusions compartides ara que tot semblava fosc? On era la vida projectada? On era el camí sinó a la vora de sa estimada? Quan sortís d'allà aniria a cercar-la a l'altra vida, allà on podrien retrobar-se i viure en la mort. Quina ironia haver de morir per viure, però: que hi havia altra sortida? Per a ell no.
Cada matí, a les nou, el visitava el psicòleg de l'hospital per ajudar-lo a portar el mal tràngol de la millor manera possible. Pere ni l'escoltava. Durant les primeres visites restava quiet , mirant per la finestra de l'habitació cap al cel blau, amb l'esguard perdut, com entrellucant entre el núvols, cercant quelcom que no sabia ben bé que era: potser el sentit de tot plegat."